A l'ESO, JORNADA CONTINUADA
Passos a seguir per aconseguir la jornada intensiva a l’ESO:
- Proposta: des del claustre, l’AMPA o el Consell Escolar.
- Votacions: dels pares i del claustre. També poden votar els alumnes, però tots sabem què votaria el 100%.
- Elaboració d’un projecte que inclogui activitats extraescolars suficients per atendre els alumnes que ho desitgin (en algunes CCAA hi ha crèdits universitaris de lliure elecció que proporcionen monitors gratuïts per a extraescolars a escoles i instituts). A aquest projecte s’hi poden sumar entitats, clubs esportius, escoles de música, etc. de la població per tal de fer una proposta conjunta que beneficiï a tothom.
- Formació d’un grup municipal, comarcal o de zona per sol·licitar la jornada intensiva col·lectivament diferents instituts. Els òrgans de govern municipal o comarcal poden implicar-se en aquest projecte.
- Petició al Departament d’Ensenyament que aprovi el canvi de jornada partida a jornada intensiva (això suposaria modificar lleugerament la normativa).
- Formació d’una plataforma d’instituts de Catalunya per aconseguir la jornada intensiva a l’ESO.
Arguments:
- Millora pedagògica: amb la jornada intensiva es rendeix més, l’atenció es concentra al matí i l’estudiant té temps a la tarda per assimilar els coneixements, fer els deures, estudiar, etc.
- Millora econòmica: els instituts on solament s’imparteix ESO i batxillerat el centre estaria tancat a la tarda, amb la qual cosa s’estalviaria electricitat i calefacció. Els centres amb cicles formatius o batxillerat nocturn estalviarien part d’aquestes despeses tancant llums d’alguns passadissos i aules.
- Millora econòmica: l’administració deixaria de pagar els dinars gratuïts als alumnes que s’han de desplaçar de municipi per estudiar l’ESO, o els autobusos que porten alumnes a casa al migdia i els tornen a l'institut a la tarda. Aquests diners es podrien destinar a beques de menjador per a famílies amb pocs recursos econòmics o a extraescolars. A més, amb aquest estalvi no caldria retallar els pressupostos dels institus ni les retribucions dels professors i del PAS.
- Millora econòmica: les famílies que ho desitgessin deixarien de pagar el menjador.
- Estalvi de temps: els desplaçaments del migdia per anar a dinar i tornar a l’institut per les classes de la tarda suposen una pèrdua de temps i un desgast que els alumnes es podrien estalviar. Alguns alumnes necessiten transport públic per fer aquest desplaçament, aquesta és una altra despesa que s’estalviarien.
- Conciliació d’horaris: els alumnes que fan extraescolars (la majoria) podrien fer-los a partir de les tres o les quatre de la tarda, d’aquesta manera acabarien abans i arribarien abans a casa. Així tindrien més temps per estar amb la família, temps lliure, temps fer els deures i estudiar i per anar a dormir a una hora convenient, etc.
- Millora de l’assistència a l’institut: als instituts en què l’absentisme escolar és més elevat a les classes de la tarda aquest problema desapareixeria.
- Més disponibilitat horària per als centres i entitats que imparteixen ensenyaments extraescolars o organitzen activitats esportives: amb les tres tardes de l’ESO hi ha moltes escoles de música, ballet, d’idiomes, clubs esportius, etc. que tenen problemes per organitzar els horaris. Sense les tardes de l’ESO aquestes activitats podrien començar havent dinat de dilluns a divendres i no caldria que s’acabessin a les nou o les deu del vespre, com està passant ara.
- Si les classes fossin de 55 minuts i no de 60 i hi hagués dues estones d’esbarjo de 20 minuts (o de 20’ la primera i 30’ la segona) les sis classes fetes al matí de manera intensiva no serien tan pesades com es vol fer veure des d’alguns sectors. En les altres CCAA i en molts altres països es fa d’aquesta manera i funciona.
Diferents procediments per demanar la jornada intensiva a l’ESO:
- La proposta surt dels pares, via AMPA o Consell Escolar, voten el col·lectiu de pares, el claustre i el consell escolar. Un cop aprovat es passa la proposta al Departament d’Ensenyament. La proposta millor que inclogui un projecte amb un model d’horari i activitats extraescolars per als alumnes que ho desitgin. En algunes poblacions l’ajuntament s’implica en el projecte i s’hi sumen també escoles de primària.
- La proposta surt del claustre, passa a l’AMPA perquè se’n parli i si ho creu convenient organitzi la votació de tots els pares i després passa al Consell Escolar. Com en el cas anterior, l’elaboració d’un projecte forma part del procés, que culmina amb la petició al Departament d’Ensenyament.
- Es pot començar el procés presentant la proposta de votació simultàniament als pares, els alumnes i el claustre.
Diversos instituts de Sabadell van demanar la jornada intensiva conjuntament a través d’una carta al Departament d’Ensenyament. Algun centre ja l’havia demanada en cursos anteriors.
Tots els instituts de Cerdanyola del Vallès van demanar jornada intensiva, aportant arguments i alternatives. A tots els va ser denegada.
Un institut de Vilafranca del Penedès difon la seva proposta de jornada intensiva a internet amb l’objectiu que s’hi sumin altres instituts.
L’institut de Calella del Maresme ja demana jornada intensiva des de fa dos anys, té també la votació favorable dels pares, també li és denegada.
Diversos instituts i escoles públics de Cardedeu, Llinars, Sant Pere de Vilamajor i Cànoves van demanar també el curs passat poder fer jornada intensiva aquest curs fent servir arguments pedagògics i econòmics. (El departament sols va incloure en el pla pilot l’institut de Sant Pere de Vilamajor. Els altres centres que formen part d’aquest pla pilot són els instituts Vescomtat de Cabrera, d’Hostalric, el J. V. Foix, de Rubí, i dos centres de nova creació de Mollet del Vallès i de Lliça d’Amunt.)
Totes aquestes propostes se sumen a les que ja van per la junta de directors de l’Alt i el Baix Empordà i diversos instituts de Lleida la primavera passada.
I ara què?
- Actualment hi ha força instituts que han fet tot aquest procés. Un cop denegada l’autorització per part del Departament d’ensenyament, els instituts estan en procés de plantejar-se quines actuacions emprendre. Alguns esperen reunir-se amb els pares per decidir línies d’actuació. La majoria pensen tornar a demanar la jornada intensiva per al curs vinent.
- La difusió d’aquestes peticions denegades de jornada intensiva, amb el suport dels pares, per part de la premsa podria ser una bona manera d’insistir perquè el departament concedeixi la jornada intensiva per a l’ESO el curs vinent.
- La presentació de queixes al Síndic de Greuges podria ser una altra manera de fer pressió. Si hi escrivissin totes les famílies interessades, en pocs dies podria rebre milers de correus electrònics. El síndic no té poder decisiu, però pot influir en la decisió del Departament d’Ensenyament. Els arguments a favor de la jornada intensiva a l’ESO són raonables, i la feina del síndic és defensar els ciutadans de les decisions de l’administració que els perjudiquen.
- La creació d’una plataforma d’instituts, pares i professors afectats podria servir per unir esforços des de tot el país per tal de dur la petició al Parlament de Catalunya i fins i tot de reunir signatures per a una ILP (iniciativa legislativa popular).
