Ensenyament castiga un institut sense horari intensiu per un article

( 26/09/2011, 09:03) El Punt. Miquel A, Luque/Viladecavalls.

La Generalitat fa marxa enrere en la selecció de l'institut de Viladecavalls per un escrit dels professors en un diari contra les retallades. Justifica el canvi d'opinió perquè el centre volia l'horari intensiu només per estalviar.

L'institut de Viladecavalls havia de formar part d'un pla pilot del Departament d'Ensenyament adreçat a centres que tenen alumnes de diferents municipis i que li permetia fer realitat un desig: tornar a fer l'horari intensiu. La direcció del centre va preparar un projecte pedagògic que va presentar a principi de juliol al director dels serveis territorials d'Ensenyament al Vallès Occidental, Lluís Baulenas, que el va seleccionar. Fins i tot, la directora del centre, Teresa Vernet, va avançar la bona notícia en una reunió que va fer amb els pares d'un curs.
L'endemà, però, tot es va tòrcer. Baulenas va tornar a convocar la direcció i l'AMPA de l'institut per notificar-los que ja no entraven en aquest pla pilot. El motiu va ser la publicació, aquell mateix dia en un diari local, d'un escrit del claustre de professors contra les retallades que la Generalitat està fent en educació. Per justificar el canvi de criteri, es va al·legar “la manca de confiança” després de la publicació de l'article i es va acusar el centre “de manca de lleialtat institucional”. Vernet, però, interpreta aquesta marxa enrere com una “rebequeria d'algú que no tolera que el centre no estigui d'acord amb les retallades”.
Oficialment, els serveis territorials del Departament d'Ensenyament han explicat que aquest projecte no va tirar endavant a l'institut de Viladecavalls, perquè “el centre va exigir fer l'hora compactada com a mesura d'estalvi pressupostari i sense tenir en compte els altres vessants del pla pilot”. Això, segons Ensenyament, “desvirtuava” la participació en el pla pilot que es fa arreu de Catalunya, i “podria perjudicar l'experimentació i posterior avaluació”.
Malgrat això, la directora del centre va defensar que, si Baulenas havia triat el projecte pedagògic, havia estat perquè considerava que era prou bo. Si més no, va recordar que el pla incloïa la possibilitat d'impartir estudis assistits a la tarda i ajuda a alumnes amb dificultats, gràcies a l'horari intensiu.
Dilluns i dimarts que ve, prop de 500 alumnes tornaran a faltar a classe a la tarda. Aquesta mesura de pressió té el suport del professorat, que considera que no afectarà el currículum escolar dels estudiants.

Aquesta és la informació sobre les mobilitzacions de l'AMPA d'aquest l'Ins. de Viladecavalls que podeu trobar en la seva web:

AMPA IES DE VILADECAVALLS 

SEGUIMENT MOBILITZACIONS HORARI INTENSIU Tal i com es va acordar a l´última assamblea de pares i mares, i degut a que encara no s’ha rebut resposta satisfactòria per part del Departament d’Ensenyament, la junta de l’AMPA informa que continuen les mobilitzacions.

• Els pares i mares enviaran un escrit adreçat a la Consellera d’Educació Sra Irene Rigau i al Sr Lluis Baulenas durant el cap de setmana i seguint el model que ha d’estar signat amb noms i cognoms a travès del correu el.lectrònic següent:
  Sra Irene Rigau vicepresidenta.governacio@gencat.cat  (Al no tenir el seu e-mail)
  cc:  Sr Lluis Baulenas  st_valles.ensenyament@gencat.cat
  Assumpte: INS Viladecavalls

Sra. Joana Ortega, si us plau, per traslladar a la Sra. Irene Rigau.

"Sra Irene Rigau: El motiu d'aquest comunicat és fer-li constar la nostra més enèrgica protesta pel tracte que desde la seva Conselleria s'està donant al nostre Institut, INS Viladecavalls. Vostès ens van adjudicar el horari continuat i a les 48 hores van “castigar” a l'Institut per una notícia apareguda a la premsa. També fer constar que una persona amb la seva responsabilitat no pot desatendre i no respondre la carta que des de l'AMPA del Centre li vam enviar al Juliol.

Esperem que regularitzi la situació creada.”Atentament,

Nom i DNI

• El proper dilluns dia 26 ,al llarg del día, totes les famílies faran trucades al Departament d’Ensenyament demanant pel Sr Lluis Baulenas o per la Sr Irene Rigau per tal de preguntar com està el tema de les negociacions de l’horari intensiu a l’IES. El telèfon és la centraleta

• Sra Irene Rigau 934006900 (Departament d’ensenyament)
• Sr Lluis Baulenas 937484455 (Serveis Territorials del Vallès Occidental)

• Els membres de la junta continuaran demanant entrevista amb la Consellera d’Educació

DILLUNS 26 I DIMARTS 27 ELS ALUMNES NO ANIRAN A CLASSE A LA TARDA!!!!!

(Cal assenyalar que és una decissió dels pares i mares i no dels alumnes. Pensem que si les famílies decideixen seguir les mobilitzacions, els alumnes s’han de quedar a casa. També cal assenyalar que és una mobilització de les famílies, i no del professorat. Aquelles famílies que no hi vulguin participar estaran ateses pel professorat del centre segons l’horari corresponent a cada grup.

• Es continuaran fent accions per informar a diversos mitjans de comunicació.

Aprofitem per convocar una assemblea de pares i mares pel proper dimecres dia 28 a les 20:00h, per veure si hi ha novetats i per valorar el seguiment de la mobilització.

La junta de l’AMPA

ampa@iesviladecavalls.cat

Jornada continuada: molts ho teníem clar, pocs en gaudeixen

El Departament d'Ensenyament ha deixat passar una oportunitat que hauria beneficiat molts centres de secundària, tant econòmicament com a nivell organitzatiu i pedagògic. Quin ha estat el motiu, si tots en sortiríem beneficiats?

La majoria d'instituts que havien sol·licitat al Departament d'Ensenyament la jornada continuada han començat el curs sense cap canvi en aquest aspecte. De res ha servit que la sol·licités alguna AMPA, com la de l'Ins. Bisbe Sivilla de Calella, que municipis en ple sol·licitessin el canvi, com Cardedeu, Llinars del Vallès o Cànoves, o que diferents juntes de directors insistissin que la jornada continuada beneficiaria els instituts econòmicament, en un moment de retallades, però també pedagògicament i, sobretot, ajudaria a conciliar els horaris dels alumnes, que han de combinar la jornada de l'institut amb diversos extraescolars, les hores de deures i estudi, la vida familiar i social, etc. Missió impossible que pateixen moltes famílies: extraescolars que s'han de deixar (no era saludable fer esport?), deures que s'acaben a les onze o les dotze de la nit, etc.

El Departament d'Educació ha fet orelles sordes a aquestes peticions, sembla com si els fes una mica de por satisfer l'allau de demandes de jornada continuada que van rebre al llarg del curs passat. Han estat cinc, només cinc, els instituts escollits per al pla pilot iniciat aquest curs que fa uns dies va ser notícia a la televisió. En les declaracions que fan fer a TV, tant els alumnes com els pares de l'Ins. Vescomtat de Cabrera, d'Hostalric que van fer-hi declaracions asseguren que el canvi ha estat a millor i recomanen aquesta millora a tots els instituts: els estudiants poden anar a casa a dinar sense haver de fer quatre llargs desplaçaments o pagar servei de menjador, tenen més temps per organitzar-se, estudiar, fer esport i descansar. Amb això es pal·lia la protesta de les famílies afectades, però només les dels cinc centres d'aquest pla pilot, la resta continuen patint els desavantatges de la jornada partida. (http://www.tv3.cat/videos/3687450/Telenoticies-migdia—14092011">, minut 24).

D'instituts com el Vescomtat de Cabrera n'hi ha molts més a Catalunya, amb alumnes que es desplacen des d'altres municipis i estan onze o dotze hores fora del seu poble, si sumem la jornada al centre amb els desplaçaments. També hi ha moltes escoles de música, d'idiomes o centres esportius que estan una mica cansats de les tres famoses tardes que els alumnes d'ESO estan a l'institut: la poca disponibilitat horària dels nois i noies fa que alguns extraescolars acabin massa tard, els horaris costen de combinar, els alumnes que toquen un instrument musical no disposen de les hores necessàries per practicar, etc. Perquè en aquest país, a diferència d'altres, els idiomes, la música i l'esport s'han de fer fora dels centres educatius, i això que som dels països europeus que més hores hi passem.

El debat sobre la jornada intensiva a l'ESO s'ha allargat tants anys que ha coincidit amb el debat iniciat el curs passat a moltes escoles de primària: si traiem la 6a hora, per què no passem les hores de la tarda al matí? De què serveixen les tres hores que s'aturen les classes al migdia? I ara, en algunes poblacions com Cardedeu es demana jornada continuada, amb tota la raó del món, per a primària i secundària i alguns claustres i ampes de primària ja han posat fil a l'agulla. Si els de secundària no ens movem tindran classe sols al matí els nens i nenes de primària i els de l'ESO continuaran amb la jornada partida.

Aquest debat sobre el temps i l'educació també ha coincidit amb el debat sobre la jornada laboral de la resta de sectors, sembla que en aquest país ens passem moltes hores a la feina però les amortitzem menys que altres països amb una jornada laboral més reduïda. Com a senyal de la importància i interès que desperta aquest tema, existeix l’Associació per la Racionalització dels Horaris Espanyols (ARHOE), que busca equilibrar les jornades de feina a Espanya amb les de tot Europa. Perquè treballar de 7 a 15 o de 8 a 16 pot semblar excessiu, però cada vegada són més els especialistes que ho recomanen per diferents motius: segons Neus Medina (http://www.feinespertreballar.cat/empresa/jornada-intensiva-la-millor-forma-d%e2%80%99incrementar-la-productivitat-dels-treballadors.htmlt), la jornada intensiva augmenta la motivació, redueix l'estrès, ajuda a planificar-se i millora el descans.

Sincerament, el departament d'educació podria haver fet un esforç per escoltar l'alumnat, les famílies, els claustres, els consells escolars, els ajuntaments, les juntes de directors, els pedagogs que demanaven aquest canvi. La mateixa consellera d'educació, Irene Rigau, declarava en una conferència que “els alumnes estan estressats i que cal conciliar la vida escolar amb la vida familiar”... (http://jornadaintensivacat.blogspot.com/2011/05/blog-post.html) Els qui pateixen aquests estrès, sobretot, són els milers d'alumnes que combinen la jornada escolar amb moltes altres necessitats: tenir temps lliure, per exemple. I no posem de contraargument el noi o noia que es passa la tarda mirant la televisió o el vespre enganxat a l'ordinador. Els horaris s'han d'organitzar en funció dels alumnes que treballen i tenen interès per aprendre, que acostumen a ser els que fan extraescolars; no podem organitzar la vida dels joves en funció dels que passen de tot, perquè aleshores hi surten perdent els altres. El que caldria seria crear projectes d'activitats esportives i culturals des de les ampes o des dels ajuntaments per tal de motivar aquests joves, retenir-los a l'institut no és la solució.

En lloc de ser cinc els instituts que formen part del pla pilot en podrien ser molts més. I la veu d'aquests instituts s'ha de fer sentir, com s'ha de sentir la dels instituts que se sumin enguany al projecte de racionalitzar els horaris, per raons econòmiques però també pedagògiques, com remarcava l’alcalde de Sant Pere de Vilamajor, Josep Maria Llesuy, que tenia el projecte d'alliberar les pistes esportives de les escoles i l’institut a les tardes, fora de l’horari escolar, cosa que permetria utilitzar-les dins del pla esportiu municipal que ha dissenyat l’Ajuntament. Aquest municipi ha estat de sort, el seu institut és un dels cinc que formen part del pla pilot. Però ara ens toca a la resta: els instituts que volem fer jornada continuada hem de poder fer-la el curs vinent. No volem continuar amb la irracional jornada partida, no volem continuar formant part dels instituts que fan més hores lectives i que a sobre obtenen pitjors resultats.

Esperem que aquest pla pilot es valori positivament, com ja ho estan fent els alumnes, les famílies i els professors, i que el Departament d'Ensenyament comenci aviat a tirar endavant de cara al curs 2012-2013 el projecte d'autoritzar el canvi a jornada continuada a tots els centres que ho sol·licitin (o directament a tots els centres de secundària).

Jornada continuada o jornada partida? Article d'Àlex Letosa, professor d'Orientació Educativa d'Educació Secundària de l'Ins El Sui, de Cardedeu

Darrerament ha sorgit aquest debat a les escoles, amb una proposta, potser massa precipitada, però també ha vingut pel retard de la publicació del calendari escolar, per a seguir la jornada continuada. Considero que la jornada fins a les 14 hores permet que, posteriorment, la família, pugui participar del creixement afectiu, emocional i cognitiu del nen, i que la realitat laboral actual no ha d’afectar les necessitats que es presentin. Entenc que hi ha famílies que no puguin fer-ho, en treballar i no tenir familiars propers que els recolzin, aspecte que demostra clarament la crisi d’entorn proper afectiu i d’alienació que viu la nostra societat, en benefici de factors econòmics.

Durant aquests darrers dies he estat investigant sobre la literatura científica sobre ritmes d’aprenentatge, temps d’escola i rendiment acadèmic i cronobiologia i cronopsicologia. Entre aquests estudiosos està un exprofessor meu de la UAB, en Santiago Estaún, que ha fet treballs amb molt rigor.

Adjunto un estudi que està acceptat per la “Revista Española de Educación Comparada” i que es publicarà en breu, si no ho està ja. El seu títol és "Los tiempos escolares en los sistemas educativos: análisis de algunas reformas recientes". És un estudi comparat sobre aquest tema, amb rigor, i amb unes conclusions més que interessants. El publica Immaculada Egido Gálvez (Doctora en Pedagogía y Profesora Titular en el Departamento de Teoría de Historia de la Educación de la Universidad Complutense de Madrid).

Podem veure com a Espanya es dediquen 833 hores lectives mentre que a Finlàndia en dediquen 608. Atenent la diferència important als estudis PISA on Finlàndia la tenim a anys lluny, es pot concloure que no és la quantitat de temps la que afecta al rendiment acadèmic, sinó la qualitat. Respecte la jornada continuada, no hi ha estudis que concloguin res sobre on s’obté més rendiment acadèmic, però una de les limitacions importants dels estudis és considerar què entenem per rendiment acadèmic. A Finlàndia fan jornada continuada, però amb mitja hora/una hora per dinar, i a les 15 hores ja han finalitzat la jornada per anar a casa, a viure en família. Fa una interessant comparativa entre països que us recomano llegir.

Sobre la jornada continuada no conclou res al respecte, ni a favor ni en contra, deixant la validesa de la decisió en funció de la situació i del context socio-cultural de cada país, ja que totes les investigacions s’han fet en funció del rendiment acadèmic, en cap cas la correlació amb intel·ligència emocional, autoestima, autoconcepte, cohesió familiar, … i no es poden controlar totes les variables que hi afecten.

A les conclusions de l’estudi, destaca:

“Por lo que se refiere a la situación actual de los tiempos escolares, una  primera constatación es que el calendario y la jornada escolar vigentes en los  distintos sistemas educativos son herederos de las tradiciones históricas y culturales  de cada uno de los países. Por esta razón, siguen existiendo diferencias  entre ellos en la organización del tiempo escolar. A día de hoy estas diferencias se encuentran tanto en el número de días lectivos como en la carga  académica anual que la normativa establece. Dichas diferencias se constatan  también en la organización de la jornada escolar, en la duración de la pausa del mediodía y en la distribución de las vacaciones a lo largo del calendario  académico.”

“Lo más frecuente es que tanto el número de días como el número de horas lectivas y las líneas generales del calendario y la jornada escolar sean competencia de las administraciones, por lo que las escuelas tienen poca capacidad de decisión sobre estas cuestiones, más allá de algunos ajustes puntuales.”

“Al contrario de lo que sucedió en etapas pasadas, en las que se produjo una reducción de los calendarios escolares y de las jornadas lectivas de los niños, en nuestros días parece evidente que predominan las propuestas y reformas destinadas a aumentar la carga lectiva para los alumnos, siendo Francia e Italia las únicas excepciones al respecto.” (Quan s’ha demostrat que hores lectives i rendiment acadèmic no són sinònims.)

“el sistema educativo organizaba sus tiempos de acuerdo con las demandas y preferencias de los adultos, y no en función de las necesidades de los niños. En otras palabras, los ritmos de la escuela siguen siendo «exógenos» al niño.” (Pot ser és moment de canviar-ho?)

“Son los ritmos heredados de la tradición, y fijados por la legislación, ajenos en términos generales a los ritmos endógenos del niño, que se tienen mucho menos en cuenta a la hora de implementar las reformas que otros factores económicos, laborales o sociales.”

Us adjunto el fòrum de discussió de la FAPAC (famílies)

http://www.fapac.cat/node/6560

L'INS Terrassa demana que els instituts que ho desitgin puguin organitzar la jornada intensiva sense traves

El9nou.cat  13-05-2011 Plantades de mestres cada dimecres


Manifest de Terrassa: NO A LES RETALLADES I ARBITRARIETATS DEMAGÒGIQUES DE LA SRA. RIGAU!
Professors de l'IES Terrassa

Els sanitaris de Catalunya s’estan mobilitzant de forma massiva i contundent per tal d’aturar unes retallades i mesures que atempten greument contra l’estat del benestar. Tothom sap que l’altre gran puntal de l’estat del benestar és l’educació. La nova consellera està fent retallades i prenent decisions sense escoltar ningú que són rotundament antisocials i antipedagògiques. Si no les aturem, deterioraran greument la qualitat educativa dels centres públics de
Catalunya.

Cal, doncs, que el professorat i els estudiants i les seves famílies, seguint l’exemple dels companys sanitaris, ens mobilitzem d’una vegada i superem una resignació i un conformisme suïcides.

Exigim a la consellera Rigau que rectifiqui la injustificable retallada a les dotacions dels centres educatius públics, que comportarà restriccions de tota mena en la despesa de neteja, calefacció, fotocòpies, ordinadors, material d’especialitats... Si la Sra. Rigau ha de retallar, que suprimeixi molts alts càrrecs “a dit” i molts altres càrrecs burocràtics inútils, ocupats per “experts” desertors de les aules, que són la causa principal de la hipertròfia desorbitada de les oficines centrals i comarcals del Departament.

Si la consellera suprimeix els 50% d’aquest “personal”, no només no passarà res, sinó que el Departament funcionarà força millor. I també pot retallar (i no fer el contrari, com ara) les subvencions als col·legis concertats, que no oblidem que són sobretot un NE-GO-CI (que no va gens malament si ens fixem en els edificis sumptuosos que molts van construint).

Exigim també a la consellera que rectifiqui immediatament la seva decisió absolutament demagògica i injusta d’augmentar la càrrega lectiva del professorat, que no oblidem que és una conquesta laboral de fa més de 30 anys però sobretot és una conquesta pedagògica fonamentadíssima.

La consellera sap molt bé que l’horari laboral del professorat depassa amb escreix les 8 hores diàries (amb la preparació de classes, les correccions, les reunions, l’atenció individual a famílies i alumnes, les guàrdies, les sortides...). I a més aquest disbarat suposarà que el proper curs milers d’interins se’n vagin al carrer. 

I exigim a la Sra. Rigau que no posi traves absurdes (autonomia de centres?) als instituts que desitgin organitzar la jornada intensiva (generalitzada satisfactòriament a la resta de l’Estat), que permetria una vida quotidiana més equilibrada i racional als estudiants, i així podrien dedicar les tardes a l’esport, la vida associativa i cultural, afeccions diverses, idiomes, música i estudi personal. I això suposaria a més a més un estalvi considerable a les famílies en transport i menjador.

Exigim també a la consellera que aturi immediatament la supressió de les condicions específiques de treball que tenien fins fa poc els professors de més de 55 anys i que, a més, aturi la supressió de l’ajut per jubilació.

Aquesta és la manera que té la Sra. RIGAU d’agrair i tractar el professorat que ha dedicat tota una vida a l’educació? I esperem que la consellera abandoni la intransigència i les males maneres amb que s’ha estrenat, perquè així aquest final de curs pot provocar un “excel·lent general” a tot Catalunya i altres reaccions que ningú no desitja.

Davant de tots aquests greuges, ens convé manifestar ja de manera ferma la nostra protesta i el nostre desencís. No amaguem més el cap sota l’ala perquè ara va de bo i, si ho permetem, es carregaran definitivament l’ensenyament d’aquest país. Comptem, doncs, amb la mobilització de tot el professorat i l’alumnat, especialment el de cicles formatius i batxillerat."

Diverses escoles de Cardedeu, Llinars, Sant Pere de Vilamajor i Cànoves i Samalús han demanat al Departament d’Ensenyament poder fer jornada intensiva durant el curs vinent. Les escoles consideren que la concentració de les hores lectives als matins serà positiva per als alumnes i proposen per a les tardes activitats extraescolars. Però també hi ha un argument econòmic perquè algunes famílies s’estalviaran el cost del menjador.

 EL 9 NOU (Vallès Oriental) - Dilluns, 4 de juliol de 2011

Escoles de Cardedeu, Llinars, Sant Pere de Vilamajor i Cànoves demanen fer jornada intensiva tot el curs

Cardedeu, J.V.

Diverses escoles públiques i instituts de Cardedeu, Llinars, Sant Pere de Vilamajor i Cànoves han demanat al Departament d’Ensenyament de la Generalitat poder fer jornada continuada durant tot l’any a partir del curs vinent. Aquesta és una possibilitat que el departament no contempla llevat de casos molt excepcionals i, per tant, té poques possibilitats de reeixir. Malgrat això, els equips directius i els consells escolars remarquen els avan·atges de concentrar les classes al matí i deixar les tardes per a activitats extraescolars.

A Cardedeu, la petició la subscriuen les escoles Mil·lenari, les Aigües, Germans Corbella, Ramon Macip-Dolors Granés i els instituts Manuel Raspall, El Sui i Pla Marcell. La decisió s’ha pres un cop escoltada l’opinió de les famílies i els consells escolars. A l’escola Mil·lenari es va fer una enquesta entre les famílies dels alumnes que va respondre un 75% del total i d’aquests, un 80% va estar d’acord amb l’horari que es proposava i que preveu concentrar les classes de 2/4 de 9 del matí a 2/4 de 2 de la tarda i destinar la resta de l’horari fins a 2/4 de 5 de la tarda a menjador i activitats de l’AMPA. L’escola Can Manent, tot i que està d’acord amb la jornada continuada, ha decidit no fer la petició i obrir un debat sobre els pros i els contres abans de prendre una decisió. L’alcaldessa, Calamanda Vila, diu que l’Ajuntament està  disposat a donar suport a la petició, però adverteix que “un canvi així s’ha de fer amb prou temps per tenir un espai de reflexió. Cal valorar l’impacte en les famílies i en l’organització de les activitats extraescolars”. Vila diu que aquesta reflexió es farà al llarg del proper curs.

A Llinars, les escoles Salvador Sanromà i Damià Mateu i l’institut Giola han demanat a l’Ajuntament que doni suport a la proposta. A l’escola Salvador Sanromà una enquesta entre les famílies d’alumnes va donar un 83% de vots favorables. A Sant Pere de Vilamajor l’escola Torre Roja i l’Institut s’han pronunciat a favor, mentre que a l’escola Vilamagore, tot i que l’equip directiu i els mestres ho veuen bé, no hi va haver prou suport en la votació que es va fer en el si del Consell Escolar. Malgrat això, el centre s’afegeix a la petició conjunta que fa el municipi. L’escola L’Estelada, de Cànoves, va acordar demanar una jornada de 9 del matí a 2 del migdia.

Les escoles fan servir arguments pedagògics i econòmics

Les escoles que han demanat la implantació de la jornada continuada es basen en arguments tant pedagògics com econòmics. Segons alguns estudis, el rendiment escolar durant la jornada matinal és més alt, mentre que després de dinar l’atenció disminueix. Segons els mateixos estudis, la jornada continuada ajuda a conciliar la vida familiar entre primària i secundària quan hi ha germans a tots dos llocs, fa que el pas a l’institut no suposi cap ruptura i estalvia a moltes famílies haver de fer quatre viatges diaris a l’escola. A més, algunes famílies reduirien la despesa de menjador perquè molts vegades els és impossible anar a dinar a casa per manca
de temps o de transport adient. Pel que fa als mestres, la jornada intensiva suposa disposar de franges horàries més llargues a les tardes per a reunions i preparació de classes.
Actualment a l’Estat espanyol ja hi ha diverses comunitats on la gran majoria d’escoles fan jornada intensiva, com Canàries, Andalusia, Castella la Manxa, Estremadura, Múrcia, Astúries, Balears, Castella Lleó o Galícia. A Europa es fa a Itàlia, Grècia, Alemanya, Suècia, Finlàndia i Dinamarca.

Ensenyament no es planteja l’horari continuat

Granollers

El Departament d’Ensenyament no contempla la possibilitat de jornada continuada per al proper curs. L’ordre publicada el dia 6 de juny en el Diari Oficial de la Generalitat, diu que en educació infantil i primària l’horari no acabarà abans de les 4 de la tarda. A l’ESO no hi pot haver més de dues tardes lliures. Qualsevol petició raonada de modificació s’ha de dirigir als Serveis Territorials, ha de tenir el consens del consell escolar –3/4 parts dels membres–, tenir en compte la situació global del centre i la prestació de transport i menjador escolar.

Sant Pere de Vilamajor proposa fer una prova pilot d'adjudicació de la jornada continuada al municipi. L’Ajuntament té un pla per utilitzar les pistes esportives escolars

EL 9 NOU, dilluns, 4 de juliol de 2011

Sant Pere de Vilamajor, J.V.

L’Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor ha demanat als Serveis Territorials del Departament d’Ensenyament que al municipi es faci una prova pilot d’aplicació de la jornada continuada en el proper curs escolar. Les raons per demanar la jornada lectiva continuada no només són pedagògiques, sinó també econòmiques, segons remarca l’alcalde, Josep Maria Llesuy. La jornada intensiva alliberaria les pistes esportives de les escoles i l’institut a les tardes, fora de l’horari escolar, cosa que permetria utilitzar-les dins del pla esportiu municipal que ha dissenyat l’Ajuntament. El pla inclou l’organització d’activitats esportives i lúdiques per a
infants a partir dels 3 anys i amb personal qualificat tant a les escoles com a la resta
d’equipaments esportius públics. La participació en aquestes activitats comportaria el pagament d’unes quotes que ajudarien a alleugerir la càrrega que, segons Llesuy, representa per a les arques municipals el manteniment dels equipaments escolars. Una despesa que, segons l’alcalde, és desproporcionada per a un municipi de menys de 4.000 habitants ja que,
segons assegura, acull alumnes tant de primària com de secundària, d’altres localitatproperes. “Els equipaments escolars representen una despesa de 350.000 euros anuals que no podem pagar si no generen ingressos”.
Llesuy considera que seria un exercici “de responsabilitat i de justícia” repartir la despesa amb altres ajuntaments i atribueix la situació actual a una mala planificació escolar. “No és just que tota la despesa recaigui en els contribuents de Sant Pere. Els altres municipis potser haurien de contribuir en la part que els pertoca”.

Adéu a treballar a la tarda. L’Associació per la Racionalització dels Horaris Espanyols (ARHOE) busca equilibrar les jornades de feina a Espanya amb les de tot Europa

Consells, empresa

Jornada intensiva, la millor forma d’incrementar la productivitat dels treballadors

Per Neus Medina, a 28 de setembre de 2010
(feinespertreballar.cat, Bloc sobre treball i formació, dirigit a empleadors, formadors i futurs professionals)

Ja hem parlat en alguna ocasió de la importància de saber conciliar la vida laboral i la familiar, de la mateixa forma que la personal. Tots necessitem temps i espai per ocupar-nos de nosaltres mateixos, fer esport, llegir, anar al cinema, passejar amb els fills… Activitats que potser no creiem indispensables però que a la llarga és tornen molt importants. Una de les millors formes de poder conciliar tots els aspectes de la nostra vida i que fan possible que puguem gaudir tant de la feina com de la família és la jornada intensiva.

Treballar de 7 a 15 o de 8 a 16 pot semblar a primera vista impossible. Massa hores seguides de treball sense descans; però si ho analitzem detalladament veurem que tot el que comporta són avantatges.
- Augmenta la motivació. Saber que a les tres de la tarda hauràs acabat la feina i tindràs tota la tarda per dedicar-la al que vulguis fa que agafis amb més ganes la feina des de primera hora del matí.
- Redueix l’estrès. Sortir a hores intempestives de la feina té com a conseqüència directa la reducció del temps dedicat a tasques personals. Així, a poc a poc, es van acumulant les obligacions que es tenen fora de la feina, de la mateixa forma que s’acumula l’estrès. Anar al dentista pot resultar impossible per una persona que surt de treballar a les 19 hores.
- Ajuda a planificar-se. S’acaben les llargues jornades en les que es pot deixar tot per més tard. Ara el treballador ha de planificar el temps.
- Millora el descans. Tenir temps lliure des de les tres de la tarda fa que no hagis d’anar-te’n a dormir molt tard per fer tot allò que tenies pendent. Amb la jornada intensiva tens temps per les tasques familiars i personals i per descansar.

Tots aquests punts convergeixen en una conclusió, la jornada intensiva millora la productivitat. Els treballadors aprofiten més el temps de feina perquè saben que així podran sortir a una hora raonable, dinar i dedicar temps al que vulguin. No hauran de tornar a la feina després de dinar.

De fet, i com a senyal de la importància i interès que desperta aquest tema, existeix una Associació per la Racionalització dels Horaris Espanyols (ARHOE) que busca equilibrar les jornades de feina a Espanya amb les de tot Europa. I és que les de la segona s’acosten molt més a les jornades intensives, de la mateixa forma que els seus treballadors són molt més productius.

Ensenyament recupera l'horari intensiu a l'IES d'Hostalric

Ensenyament recupera l'horari intensiu a l'IES d'Hostalric
La supressió de la mesura per part del tripartit va provocar diverses mobilitzacions per part dels pares
La supressió de l'horari intensiu que s'havia fet al centre durant dos cursos va suposar contínues mobilitzacions dels pares, que fins i tot van portar la protesta davant l'anterior Departament d'Educació Foto: Arxiu ACN

El Departament d'Ensenyament recuperarà el curs que ve l'horari intensiu a l'IES Vescomtat de Cabrera d'Hostalric (Selva). La mesura s'emmarca dins un pla pilot, que servirà per analitzar l'efectivitat d'aquest horari, i veure si més endavant es pot estendre a altres centres. La Generalitat ha escollit aquest IES, on hi estudien 600 alumnes, perquè ja tenen experiència amb l'horari compactat (es va fer entre els cursos 2008-2009 i 2009-2010). Els alumnes faran classe fins a tres quarts de tres, i a la tarda els qui es quedin podran escollir entre fer estudi o activitats extraescolars. Aquest curs, la supressió de l'horari compactat per part del tripartit va provocar diverses mobilitzacions.

A l'IES Vescomtat de Cabrera d'Hostalric hi estudien uns 600 alumnes de fins a cinc pobles diferents del Baix Montseny. De mitjana, els estudiants que no viuen al poble han de fer cada dia mitja hora de ruta escolar abans de l'inici de les classes.

A partir del curs del 2008, el centre va implantar l'horari intensiu per evitar que els alumnes de fora haguessin de passar moltes hores -sobretot, al migdia- al centre. Però aquest curs 2010-2011, l'aleshores Departament d'Educació va decidir suprimir aquest horari en considerar que ja no era necessari.

Això es va traduir en protestes de pares i estudiants, que van tallar la carretera d'accés al poble i -fins i tot- van portar la reivindicació a les portes del Departament d'Educació de Barcelona. A més, en protesta per la supressió de l'horari intensiu, els alumnes van començar el curs el 15 de setembre, una setmana més tard del que els tocava.

Ara, el Departament d'Ensenyament ha decidit tornar a implantar l'horari intensiu al centre. La mesura forma part d'un pla pilot per analitzar-ne l'efectivitat, i veure si més endavant es pot implantar en altres instituts.

Segons han explicat fonts del Departament d'Ensenyament, a partir del curs vinent, els alumnes començaran les classes a un quart de nou del matí i acabaran a tres quatre de tres de la tarda. Hi haurà mitja hora d'esbarjo, entre un quart i tres quarts de dotze del migdia.

Estudi o extraescolars

A partir de les quatre de la tarda, aquells alumnes que no marxin a casa tindran dues opcions: fer estudi a la biblioteca (supervisats per professorat) o bé activitats extraescolar de caire cultural i esportiu, que ja s'han pactat amb les entitats del municipi que les oferiran.

L'actual Govern ha escollit portar a terme el pla pilot a l'IES d'Hostalric per diversos motius. D'entrada, perquè ja acumulen dos cursos d'experiència amb horari compactat i perquè els alumnes dels altres municipis tenen una distància considerable fins a casa seva.

A més, entre les diverses sol·licituds que tenia sobre la taula, Ensenyament ha escollit la d'Hostalric perquè la demanda de tornar a l'antic horari estava consensuada per la comunitat educativa, l'AMPA, l'Ajuntament i el Consell Comarcal.

Qüestionaris i resultats

El Departament analitzarà l'efectivitat de l'horari compactat mitjançant qüestionaris a les famílies i mirant les notes dels alumnes en comparació amb les dels altres IES on es fa horari partit. De moment, Ensenyament especifica que es tracta d'un pla pilot i que, abans de decidir si la mesura s'estén a altres IES, caldrà veure'n els resultats.

Aquest curs, precisament, 24 instituts de l'Alt i el Baix Empordà van demanar a Ensenyament que estudiés la possibilitat que els alumnes d'ESO fessin jornada intensiva.

Jornada continuada Article publicat al Diari de Girona

http://jornadacontinuaypartida.wordpress.com/La bitàcola de Xavier Diez
Passive Resistance to the Incompetent Authority
http://blocs.mesvilaweb.cat/xavierdiez
Jornada continuada
Educació | dimarts, 24 de maig de 2011 | 07:56h
Nota: Article publicat al Diari de Girona

Fa uns dies vaig poder parlar amb uns alumnes, nord-americans i escandinaus, que en un programa
d’intercanvi internacional estan completant un curs de secundària a Catalunya. Els vaig preguntar com els havia anat i què en pensaven del nostre sistema educatiu. En un perfecte català (la immersió és un dels èxits pedagògics dels quals els docents ens podem vanagloriar) m’explicaren que, en termes generals havien estat bé, amb companys i professors de gran qualitat professional i humana, encara que trobaven que el sistema era “rígid”, “inflexible”, “incòmode” i, en l’aspecte horari, “irracional”.
“Irracional” o “s’han begut l’enteniment”, també em deia escandalitzada una amiga alemanya, que porta el nen una l’escola de primària de Baviera -el land amb millors resultats- en explicar-li com funcionava l’horari dels alumnes catalans. Massa hores de classe, massa hores fora de casa, massa extraescolars, massa irracionalitat horària. De fet, la discussió sobre la jornada –com la recent experiència sobre la modificació del calendari escolar- susciten vives polèmiques on, paradoxalment els criteris pedagògics n’han restat exclosos, mentre que els interessos particulars (sempre diversos i contradictoris) se n’acaben imposant.
En aquestes circumstàncies de crisi i retallades, quan els docents del país han vist erosionar el seu poder adquisitiu i empitjorar les seves condicions laborals (es cobra menys i es treballen més hores, mentre que uns alumnes fatigats expressen sovint el seu malestar a l’aula sota la fórmula de la indisciplina), molts claustres, equips directius, encara que també moltes ampes i famílies, tornen a plantejar el debat sobre si no fóra més racional modificar la jornada en el sentit de concentrar les classes al matí, i organitzar activitats extraescolars a la tarda. De fet, en el moment en què alguna comunitat educativa ho ha plantejat, d’altres s’hi han apuntat perquè veuen els beneficis d’ordre educatiu i organitzatiu que se’n podrien derivar.
L’estrany no és tant el debat, sinó la seva absència pública al Principat. Més enllà de la idea de la jornada continuada o partida, el cert és que la immensa majoria dels estats europeus finalitzen les classes, a tot estirar, cap a les 15:30, i, en el cas de la primària, són majoria qui només fan sessió de matí. En el cas espanyol, només Catalunya, País Valencià, Euskadi i Navarra tenen jornada partida a primària, mentre que, pel que fa a la secundària, només Catalunya fa sessions de tarda. I el que resulta encara més sorprenent, mentre que a l’estat espanyol les sessions de l’ESO solen ser de 50 minuts, al Principat continuen les d’una hora sencera. Des d’un punt de vista estrictament educatiu, la jornada partida no té justificació. Les sessions de tarda resulten poc útils perquè el nivell d’atenció de l’alumnat ha davallat ostensiblement, i a més, els actes d’indisciplina, especialment a la secundària, es concentren en aquest horari. Els resultats acadèmics dels alumnes, fins i tot, semblen una mica millors en les comunitats i estats que prefereixen racionalitzar (que vol dir concentrar) les hores de classe. En molts casos, fins i tot, ha implicat millores immediates pel que fa als resultats de l’alumnat. I una de les proves de la seva efectivitat, és que cap territori s’està plantejant al
model d’acabar classes a les cinc o quarts de sis, propi del franquisme.
Si en aquestes darreres setmanes, bona part dels centres de secundària de les nostres comarques volen experimentar l’horari concentrat de matins és perquè tenen la certesa que, precisament, hi haurà una millora ostensible de la convivència escolar. No és cap secret que la fatiga és un factor que precipita, a banda de pèrdua d’atenció i concentració, episodis d’indisciplina –la major part de baixa intensitat- que dificulten la tasca educativa. I, pel que fa a la primària, tothom té la constància que els períodes en què aquesta és vigent, es treballa molt millor, els alumnes són més receptius, i es produeixen menys conflictes a l’aula.
Els debats, per tant, no són tan educatius com socials. La FAPAC habitualment hi ha estat en contra, (malgrat que en els darrers dies es perceben aires d'obertura), tanmateix, no sempre ha facilitat el debat. De fet, no conec a cap família a la qual se’ns hagi demanat opinió, i sovint se silencia el fet que moltes ampes són les que precisament han reclamat la concentració de l’horari (i que, d’esquitllentes, no fos cas que s’ampliés l’exemple, l’han aconseguit). De fet, no sempre es té en consideració que hi ha una gran diversitat de situacions familiars que sortirien beneficiades o perjudicades amb modificacions d’horari. Una jornada intensiva afavoreix les famílies amb possibilitats de conciliació i perdudica aquelles en què ambdós
progenitors tenen horaris difícils. La jornada partida perjudica els primers i no sempre beneficia els segons. El més “racional”, com parlaven els estudiants d’intercanvi, és el que funciona a la majoria de països, -entre ells Espanya-; concentració d’horari al matí, i una àmplia i flexible oferta d’activitats extraescolars a la tarda per donar sortida a les necessitats familiars en funció de cada situació personal. Tanmateix sovint hom pot
acabar amb la impressió que prima el clientelisme polític de determinats partits, més que no pas la discussió sincera i oberta. Es prioritzen arguments polítics, més que no pas els pedagògics.

PROPOSTA DE JORNADA CONTINUADA

PROPOSTA DE JORNADA CONTINUADA

Aquesta proposta de jornada continuada a l'ESO distribueix les hores de classe setmanals de manera que les classes de la tarda es passin al matí, així l'horari es concentra tot al matí per tal de fer-lo més coherent i rendible. La quantitat no sempre implica qualitat i, sovint, la inversió excessiva de temps implica baixa productivitat, ja que els alumnes estan saturats i desmotivats.

A continuació podem comparar el model actual de jornada partida amb un possible model de jornada continuada:

Jornada partida (model actual):

Matins: 5+5+5+4+5 sessions - de 60 minuts (55 reals si hi ha canvi de classe de 5 min.)
1 esbarjo de 30 minuts

Tardes: 2+2+0+2+0 sessions - de 60 minuts (55 reals si hi ha canvi de classe de 5 min.)

Total: 30 sessions de 55 min.

Jornada continuada (model seguit per molts instituts en altres autonomies o en altres estats de la UE):

Matins: 6 sessions de 55 minuts (sense canvi de classe de 5 min.)
2 esbarjos de 20 minuts

Total: 30 sessions de 55 min.

Hem de tenir en compte que els 5 min. de canvi de classe solen ser font de conflictes entre els alumnes o de possibles aldarulls i destrosses; sense aquests 5 min. entre classe i classe es podrien evitar la desconcentració, els conflictes i el trànsit d'alumnes pels passadissos.

Repartició horària (jornada continuada): possible model a seguir

8 a 8.55 h
8.55 a 9.50 h
1r esbarjo: 9.50 a 10.10 h
10.10 a 11.05 h
11.05 a 12 h
2n esbarjo: 12 a 12.20 h
12.20 a 13.15 h
13.15 a 14.10 h

Les reunions del professorat (claustres, equips docents, etc.) es podrien fer seguint el següent horari:

14.10 a 15 h (per a reunions curtes)
15 a 16 h (per a reunions més llargues)

Aquest horari de reunions implica que els professors s'haurien de quedar com a molt una tarda, i algunes setmanes cap. A més, no és el mateix quedar-se una tarda per assistir a una reunió que quedar-se per impartir dues classes amb 30 alumnes per grup, tenint en compte que les classes de la tarda s'aprofiten menys perquè hi sol haver més dispersió i que generen més conflictes de disciplina.
Servei de menjador i extraescolars:

En el cas que hi hagués demanda per part de les famílies, els instituts podrien continuar oferint servei de menjador al migdia.

Així mateix, les AMPES podrien organitzar extraescolars o classes de reforç al mateix centre algunes tardes.

Pel que fa als extraescolars que els alumnes realitzen fora del centre, de ben segur que amb aquest nou horari els clubs esportius, acadèmies d'idiomes, escoles de música i dansa, etc. s'adaptarien al nou horari i oferirien classes a primera hora de la tarda, de manera que, en el cas de les famílies que ho desitgessin, els nois i noies podrien anar directament de l'institut (havent dinat) a realitzar l'activitat extraescolar, sense quedar en cap moment desatesos.

Aquesta proposta permet, doncs, optimitzar el temps de permanència al centre, millorar el rendiment i la concentració i conciliar els horaris escolars amb els extraescolars i familiars, alhora que deixa més temps als alumnes per a l'estudi personal.

Els adolescents, a partir dels 12 anys, comencen a ser autònoms i van sols a les activitats extraescolars o a la biblioteca, i també comencen a ser responsables per a quedar-se sols a casa fent deures o estudiant.


Estalvi de temps i de recursos econòmics

Amb la jornada continuada s'evita també la situació actual, en què els alumnes que dinen al centre hi estan més de 9 h seguides. Així mateix, s'eviten la pèrdua de temps i el cansament que suposa anar a dinar a casa i tornar a l'institut (hi ha alumnes que viuen una mica lluny i inverteixen 20 min. o més en el trajecte d'anada i la mateixa estona en el trajecte de tornada). Aquest cansament és una de les causes del baix rendiment dels alumnes durant les classes que s'imparteixen en horari de tarda i de l'augment de conflictes respecte a les classes del matí.

Pel que fa als avantatges econòmics, a part de l'estalvi en calefacció i electricitat, s'estalviarien també els menjadors gratuïts que actualment hi ha per a alumnes desplaçats (que estudien en un municipi diferent del seu municipi de residència) sigui quina sigui la situació econòmica de la família. Part d'aquests diners es podrien destinar a beques de menjador per a alumnes que realment ho necessitin, encara que resideixin en el mateix municipi en què estudien.

AMPA de l'Institut Bisbe Sivilla, de Calella (Maresme)

dimecres 30 de març de 2011

Horari intensiu a l'ESO: per què no?

A l'últim trimestre del curs passat en un consell escolar es va proposar fer jornada continua de matí durant tot el curs. La nostra associació va fer un sondeig a través de la nostra llista de correu i la opinió majoritària estava a favor d’aquest horari. Al respecte es pot comentar el següent:

• Els alumnes de secundària, a diferència dels de primària, tenen autonomia de moviment i es desplacen al centre sense la companya dels pares
• Al nostre institut hi ha alumnes desplaçats del poble del costat (Sant Pol) que fan el viatge en autocar i es queden a dinar al centre 3 dies per setmana. Aquest menjador es podria estalviar amb l’horari compactat.
• Els alumnes de Calella arriben a l’institut pels seus mitjans i han de tornar a casa a dinar a mig dia. El període de temps es massa curt i els que viuen a una certa distància han de dinar a corre-cuita per tornar a la classe de la tarda (els dimecres només fan una hora de tarda).
• Les nostres notícies es que en altres comunitats autònomes es fa horari continuat a secundària i la seva incidència en el desenvolupament curricular es més positiva que negativa.

En resum es va fer una proposta que es va aprovar al consell de fer un horari intensiu.
Aquest acord no va entrar en vigor perquè va ser rebutjat pels serveis territorials.

Dues tardes a l'ESO el curs vinent? Llàstima que ha estat un error de la premsa. Continuem demanant jornada intensiva els cinc dies de la setmana!

elperiodico.cat
ANUNCI DE LA CONSELLERA RIGAU
El curs escolar a Catalunya començarà el 12 de setembre
L'horari serà de jornada partida de les 9.00 a les 16.30 hores per a primària i l'ESO
Els centres tindran cinc dies de lliure disposició, que podran compactar en una mateixa setmana.
(...)

La dirigent ha presidit aquesta tarda la reunió del Consell Escolar de Catalunya, que ha aprovat per 28 vots a favor, 9 en contra i 7 en blanc, el dictamen de la comissió de programació educativa de la conselleria, que ha establert el calendari escolar el pròxim curs.

Entre altres novetats, Rigau ha explicat que l'horari escolar serà de jornada partida de les 9.00 a les 16.30 hores per a primària i l'ESO, que tindran dues tardes lectives, encara que els centres tindran autonomia per decidir acabar a les 17.00 hores.
(...)
Dimarts, 31 de maig del 2011

L'Ordre del Dep. d'Ensenyament diu el següent:
En l’educació secundària obligatòria la concreció de l’horari individual i la programació d’activitats generals de centre (reunions de professorat, esports, etc.) no poden comportar més de dues tardes lliures setmanals per a cada alumne o alumna. (ORDRE ENS/ /2011, d’1 de juny, per la qual s’estableix el calendari escolar dels curs 2011-2012 per als centres educatius no universitaris de Catalunya.)

La jornada intensiva a l'institut, a debat

Els matins - 07/04/2011 10.27 La jornada intensiva a l'institut, a debat Vint-i-quatre instituts de Secundària de l'Empordà demanaven fa uns dies al Departament d'Ensenyament poder fer jornada intensiva de 9.00 a 14.00 durant tot el curs. Avui ens preguntem si aquest horari milloraria l'aprenentatge dels alumnes o simplement és un horari més còmode per als professors. Ho debatem en un cara a cara entre Xavier Massó, secretari general del Sindicat de Professors de Secundària, i Pere Farriol, president de la FAPAES.

http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3461450

Profesores de Secundaria reclaman jornada intensiva

( 15/03/2011, 12:36) Europa Press. Barcelona. Lectures: 64

El sindicato de profesores ASPEPC-SPS ha presentado este martes un plan de choque para la Secundaria en el que pide la instauración de las pruebas de recuperación de septiembre, tal y como estudia la Conselleria de Enseñanza de la Generalitat.

En un comunicado, el sindicato ha considerado que esta medida tendría un "efecto positivo" especialmente entre los alumnos con entre una y tres asignaturas suspendidas, lo que significaría darles una segunda oportunidad.
Por ello, el sindicato ha pedido la derogación de la normativa que establece la capacidad de la junta de evaluación de votar la nota y dar el título de Secundaria a alumnos con materias suspendidas.
"Demasiado a menudo, las juntas de evaluación tienden, ya sea por presiones u otras consideraciones, a aprobar alumnos con conocimientos insuficientes para promocionar", ha avisado.
Oras medidas del plan de choque pasan por la introducción de la jornada intensiva en la enseñanza de ESO, Bachillerato y Formación Profesional (FP) para la mejora académica de estos alumnos.
Asimismo, han solicitado el reconocimiento de autoridad pública para los profesores simplificando los procesos de sanción a los alumnos, a la vez que la derogación del decreto de direcciones y autonomía, ya que rechazan la capacidad sancionadora de los directores de escuela.

La consellera d'ensenyament al Fòrum Nova Economia, escolteu al minut 38

Nueva Economia Forum. La Consellera de Educación de la Generalitat de Cataluña en el Fórum Europa. Tribuna Catalunya

"Tenemos a nuestros alumnos un poco estresados y tienen poco tiempo para la familia"

Patrocinado por            

BARCELONA, 19 de mayo. La consejera de Educación de la Generalitat de Cataluña, Irene Rigau, insistió hoy en el "Fórum Europa. Tribuna Catalunya" en su objetivo de reducir a la mitad el fracaso escolar en los próximos ocho años, en concreto del 30% al 15%, y opinó que los estudiantes están estresados.

Rigau considera que una de las fórmulas para mejorar el rendimiento de los estudiantes es reformular sus horarios, porque “si uno analiza la jornada de nuestros alumnos y en qué y cómo tienen ocupado el tiempo, se da cuenta que los tenemos un poco estresados“.

Según la consejera, los estudiantes “tienen mucha actividad escolar, complementaria y extraescolar, y muy poco tiempo para la familia“.

Irene Rigau dijo que el tema de los horarios y la conciliación es un debate que aparece y desaparece constantemente, un debate que “incomoda porque representa muchas modificaciones”, pero que se tiene que hacer.

La titular de Educación del Gobierno catalán hizo estas declaraciones durante su participación en el “Fórum Europa. Tribuna Catalunya”, organizado en Barcelona por Nueva Economía Fórum.

REPLANTEAR HORARIOS

En su opinión, “el tiempo que el niño o niña pasa con la familia es el cojín necesario para que aquello que han aprendido en la escuela se vaya depositando de una manera armónica dentro de su vida”.

En este sentido, manifestó que “la sociedad se tiene que replantear si lo que nos interesa es tenerlos muy ocupados, porque así los adultos podemos hacer mucho más cosas, o si hemos de tomar algunas decisiones valientes“.

Educación cree que el debate sobre la necesidad de replantear el horario de los alumnos se debe hacer con consenso, no de forma unilateral, pero en cualquier caso lo consideró necesario.

Rigau advirtió de que es uno de los temas que irá sacando a debate y procurando que cada vez salga más. “Si comparamos a nuestros alumnos con los de otros países, vemos que están mucho más estresados, y así no les podemos pedir mejor rendimiento“, indicó.
 

Jornada intensiva a l'ESO ---- femjornadaintensiva.blogspot.com

                     PROPOSTA JORNADA INTENSIVA

El claustre de professors de l’INS Alt Penedès, en sessió de claustre ordinari del dia 13 d'abril ha votat per amplia majoria la sol·licitud de la jornada intensiva per als centres de secundària perquè ens sembla que és l’única mesura viable que permet estalviar recursos econòmics importants sense que això tingui com a conseqüència directa una disminució en la qualitat de l’ensenyament. Ans al contrari, estem convençuts que milloraria sensiblement el rendiment acadèmic dels alumnes. Per altra banda, no és aquesta una mesura nova o arriscada, sabem que hi ha jornada intensiva no només en la majoria de les comunitats de l’Estat, sinó que també en la majoria de països europeus com ara Finlàndia, que com tots sabem és el país que té els millors resultats segons informe PISA.

Totes les mesures que proposa el departament d’ensenyament (La retallada de la dotació de funcionament del centres que serà de prop el 30%, la retallada de les plantilles, l’augment de les ratios per classe, el no cobriment de les baixes laborals i l’augment de les hores lectives i de permanència en el centre del professorat) van encaminades a la catàstrofe educativa: augmentarà amb tota seguretat el fracàs escolar ( i ja estem en nivells esgarrifosos ) i disminuirà la qualitat de l’ensenyament (que tampoc la tenim com per tirar coets ).

Amb la implantació de la jornada intensiva aconseguiríem:

-Un estalvi important en el servei de neteja, manteniment i menjador.

-Racionalitzar els horaris de l’alumnat, amb la consegüent millora que la possibilitat d’una organització més optimitzada del temps pot tenir en el rendiment acadèmic. La quantitat no fa la qualitat. L’elevat nombre d’hores setmanals que els alumnes passen als centres fomenta la baixa productivitat. Els alumnes rendirien més si les classes es concentressin al matí. La tarda pot servir per rebre classes de reforç i activitats extraescolars, si els pares ho creuen convenient.

L’Institut Alt Penedès sol·licita la realització de la jornada intensiva a l’ESO pels següents motius:

      Reduïr les despeses de funcionament estructural del centre (neteja, energia, manteniment, etc) per compensar la retallada en la dotació econòmica del Departament d’Ensenyament.

·         Afavorir el servei de neteja i manteniment, en disposar de més zones del centre sense membres de la comunitat educativa.

      Racionalitzar els horaris de l'alumnat, amb la consegüent millora que la possibilitat d'una organització més optimitzada del temps pot tenir en el rendiment acadèmic.

·         Per aprendre més: la quantitat no fa la qualitat.  L’elevat nombre d’hores semanals que  els alumnes passen als centres fomenta la baixa productivitat. Els alumnes rendiríen més si les classes es concentressin al matí.

·         La tarda pot servir per rebre classes de reforç i activitats extraescolars, si els pares ho creuen convenient.

·         Es parla que és molt dur per als alumnes fer classes seguides pel matí, però amb la jornada partida es perd molt temps i encara es fa més llarg.

·         No hi ha cap estudi que demostri que els resultats acadèmics de les comunitats que cursen jornada partida siguin millors que els de jornada intensiva.

      Règim horari escolar que estan aplicant majoritàriament, no solament la resta de CCAA de l'Estat, sinó també la majoria de països de la Unió Europea.

Vilafranca del Penedès, 13 d’abril de 2011

Nova polèmica a Ensenyament Ensenyament prohibeix als directors parlar amb els mitjans de comunicació

diaridegirona.cat

El director dels Serveis Territorials afirma que no estan autoritzats a informar de temes en estudi

08:32

Albert Bayot, pocs dies després de prendre possessió del càrrec | Aniol Resclosa

 NOTÍCIES RELACIONADES

  Carta pública com a director d´institut.  Tema del dia

  Els sindicats denuncien la vulneració de la llibertat d´expressió dels docents.  Tema del dia

Educació estudiarà la proposta de jornada intensiva

Carta enviada pel Director Territorial d'Ensenyament (PDF)

PILI TURON El director del Serveis Territorials d'Ensenyament a Girona, Albert Bayot, ha prohibit als directors dels instituts parlar amb els mitjans de comunicació. Bayot ha donat aquesta ordre a les direccions de l'Alt i el Baix Empordà, després que la seva petició de realitzar jornada intensiva s'hagi fet pública. «El Departament d'Ensenyament no té cap interès que ni aquest tema ni cap altre s'airegi en els mitjans de comunicació», afirma el seu màxim responsable a Girona en un correu electrònic que els va enviar divendres.

Vint-i-quatre centres de secundària de l'Empordà han demanat a la Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat que els permeti fer jornada intensiva durant tot el curs argumentat, sobretot, motius d'estalvi econòmic. La resposta pública del Departament a aquesta demanda és que l'estudiarà, igual que d'altres d'arreu del territori.

Propostes sí, però internes

El director territorial del Departament d'Ensenyament a Girona va rebre dimarts la petició de la Junta de directors de Secundària i, tal com va explicar ell mateix ahir, no hi va veure «cap problema perquè el que ha de fer un grup de directors d'una zona és, justament, fer propostes»; afegint que «sempre estic agraït que es facin, i amb ganes d'estudiar-les».

Però quan allò que el director territorial considera un assumpte «intern» va arribar als mitjans de comunicació, va decidir adreçar-se als directors de centre perquè «tinc clar que no poden anar a la premsa». El titular de la Conselleria d'Ensenyament a Girona va reconèixer que «l'escrit és taxatiu perquè els directors han de saber quin és el canal».

En ser preguntat pels motius que el van dur a fer aquesta advertència, Albert Bayot va explicar que el seu posicionament parteix de la «premisa de certa precaució, per no generar conflictes i confusions». En la seva opinió, «com a ciutadà per descomptat però com a director de centre puc dir que el govern ha pres una o altra direcció, però no que hem fet una proposta per veure si poso pressió i es crea confusió». Aquesta -va afirmar- és «una mala manera de fer» que, per exemple, pot desconcertar les famílies; «em preocupa que no es generin expectatives i confusió a la ciutadania», va concloure.

La carta que va enviar a les direccions dels instituts de l'Alt i el Baix Empordà acabava donant «dues consignes clares» per respondre les «possibles preguntes de la premsa sobre aquest tema o qualsevol altre». Les respostes tipus que proposava són, en primer lloc, que les Juntes de Directors són el canal de comunicació entre directors i els Serveis Territorials i, en segon lloc, que «no hem de donar cap explicació als mitjans de comunicació sobre qüestions internes que es troben en estudi».

La jornada intensiva

Pel que fa a la jornada intensiva, el responsable d'Ensenyament a Girona manifestava en la seva carta que «és molt poc probable» que el curs vinent es puguin aplicar canvis d'aquesta envergadura. Ahir, Albert Bayot va aclarir que, personalment, pot veure la mesura «amb bons ulls» però va remarcar que «s'ha d'estudiar moltíssim, s'ha de mirar amb lupa» perquè hi intervenen molts factors -horari, professors.... Dilluns, durant una visita a Figueres per inaugurar una escola, la consellera Irene Rigau va explicar que el seu Departament estudiarà la petició de reorganitzar l'horari.