dilluns, 13 de juny de 2011

PROPOSTA DE JORNADA CONTINUADA

PROPOSTA DE JORNADA CONTINUADA

Aquesta proposta de jornada continuada a l'ESO distribueix les hores de classe setmanals de manera que les classes de la tarda es passin al matí, així l'horari es concentra tot al matí per tal de fer-lo més coherent i rendible. La quantitat no sempre implica qualitat i, sovint, la inversió excessiva de temps implica baixa productivitat, ja que els alumnes estan saturats i desmotivats.

A continuació podem comparar el model actual de jornada partida amb un possible model de jornada continuada:

Jornada partida (model actual):

Matins: 5+5+5+4+5 sessions - de 60 minuts (55 reals si hi ha canvi de classe de 5 min.)
1 esbarjo de 30 minuts

Tardes: 2+2+0+2+0 sessions - de 60 minuts (55 reals si hi ha canvi de classe de 5 min.)

Total: 30 sessions de 55 min.

Jornada continuada (model seguit per molts instituts en altres autonomies o en altres estats de la UE):

Matins: 6 sessions de 55 minuts (sense canvi de classe de 5 min.)
2 esbarjos de 20 minuts

Total: 30 sessions de 55 min.

Hem de tenir en compte que els 5 min. de canvi de classe solen ser font de conflictes entre els alumnes o de possibles aldarulls i destrosses; sense aquests 5 min. entre classe i classe es podrien evitar la desconcentració, els conflictes i el trànsit d'alumnes pels passadissos.

Repartició horària (jornada continuada): possible model a seguir

8 a 8.55 h
8.55 a 9.50 h
1r esbarjo: 9.50 a 10.10 h
10.10 a 11.05 h
11.05 a 12 h
2n esbarjo: 12 a 12.20 h
12.20 a 13.15 h
13.15 a 14.10 h

Les reunions del professorat (claustres, equips docents, etc.) es podrien fer seguint el següent horari:

14.10 a 15 h (per a reunions curtes)
15 a 16 h (per a reunions més llargues)

Aquest horari de reunions implica que els professors s'haurien de quedar com a molt una tarda, i algunes setmanes cap. A més, no és el mateix quedar-se una tarda per assistir a una reunió que quedar-se per impartir dues classes amb 30 alumnes per grup, tenint en compte que les classes de la tarda s'aprofiten menys perquè hi sol haver més dispersió i que generen més conflictes de disciplina.
Servei de menjador i extraescolars:

En el cas que hi hagués demanda per part de les famílies, els instituts podrien continuar oferint servei de menjador al migdia.

Així mateix, les AMPES podrien organitzar extraescolars o classes de reforç al mateix centre algunes tardes.

Pel que fa als extraescolars que els alumnes realitzen fora del centre, de ben segur que amb aquest nou horari els clubs esportius, acadèmies d'idiomes, escoles de música i dansa, etc. s'adaptarien al nou horari i oferirien classes a primera hora de la tarda, de manera que, en el cas de les famílies que ho desitgessin, els nois i noies podrien anar directament de l'institut (havent dinat) a realitzar l'activitat extraescolar, sense quedar en cap moment desatesos.

Aquesta proposta permet, doncs, optimitzar el temps de permanència al centre, millorar el rendiment i la concentració i conciliar els horaris escolars amb els extraescolars i familiars, alhora que deixa més temps als alumnes per a l'estudi personal.

Els adolescents, a partir dels 12 anys, comencen a ser autònoms i van sols a les activitats extraescolars o a la biblioteca, i també comencen a ser responsables per a quedar-se sols a casa fent deures o estudiant.


Estalvi de temps i de recursos econòmics

Amb la jornada continuada s'evita també la situació actual, en què els alumnes que dinen al centre hi estan més de 9 h seguides. Així mateix, s'eviten la pèrdua de temps i el cansament que suposa anar a dinar a casa i tornar a l'institut (hi ha alumnes que viuen una mica lluny i inverteixen 20 min. o més en el trajecte d'anada i la mateixa estona en el trajecte de tornada). Aquest cansament és una de les causes del baix rendiment dels alumnes durant les classes que s'imparteixen en horari de tarda i de l'augment de conflictes respecte a les classes del matí.

Pel que fa als avantatges econòmics, a part de l'estalvi en calefacció i electricitat, s'estalviarien també els menjadors gratuïts que actualment hi ha per a alumnes desplaçats (que estudien en un municipi diferent del seu municipi de residència) sigui quina sigui la situació econòmica de la família. Part d'aquests diners es podrien destinar a beques de menjador per a alumnes que realment ho necessitin, encara que resideixin en el mateix municipi en què estudien.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada