dimarts, 13 de setembre de 2011

Jornada continuada o jornada partida? Article d'Àlex Letosa, professor d'Orientació Educativa d'Educació Secundària de l'Ins El Sui, de Cardedeu


Darrerament ha sorgit aquest debat a les escoles, amb una proposta, potser massa precipitada, però també ha vingut pel retard de la publicació del calendari escolar, per a seguir la jornada continuada. Considero que la jornada fins a les 14 hores permet que, posteriorment, la família, pugui participar del creixement afectiu, emocional i cognitiu del nen, i que la realitat laboral actual no ha d’afectar les necessitats que es presentin. Entenc que hi ha famílies que no puguin fer-ho, en treballar i no tenir familiars propers que els recolzin, aspecte que demostra clarament la crisi d’entorn proper afectiu i d’alienació que viu la nostra societat, en benefici de factors econòmics.

Durant aquests darrers dies he estat investigant sobre la literatura científica sobre ritmes d’aprenentatge, temps d’escola i rendiment acadèmic i cronobiologia i cronopsicologia. Entre aquests estudiosos està un exprofessor meu de la UAB, en Santiago Estaún, que ha fet treballs amb molt rigor.
Adjunto un estudi que està acceptat per la “Revista Española de Educación Comparada” i que es publicarà en breu, si no ho està ja. El seu títol és "Los tiempos escolares en los sistemas educativos: análisis de algunas reformas recientes". És un estudi comparat sobre aquest tema, amb rigor, i amb unes conclusions més que interessants. El publica Immaculada Egido Gálvez (Doctora en Pedagogía y Profesora Titular en el Departamento de Teoría de Historia de la Educación de la Universidad Complutense de Madrid).
Podem veure com a Espanya es dediquen 833 hores lectives mentre que a Finlàndia en dediquen 608. Atenent la diferència important als estudis PISA on Finlàndia la tenim a anys lluny, es pot concloure que no és la quantitat de temps la que afecta al rendiment acadèmic, sinó la qualitat. Respecte la jornada continuada, no hi ha estudis que concloguin res sobre on s’obté més rendiment acadèmic, però una de les limitacions importants dels estudis és considerar què entenem per rendiment acadèmic. A Finlàndia fan jornada continuada, però amb mitja hora/una hora per dinar, i a les 15 hores ja han finalitzat la jornada per anar a casa, a viure en família. Fa una interessant comparativa entre països que us recomano llegir.
Sobre la jornada continuada no conclou res al respecte, ni a favor ni en contra, deixant la validesa de la decisió en funció de la situació i del context socio-cultural de cada país, ja que totes les investigacions s’han fet en funció del rendiment acadèmic, en cap cas la correlació amb intel·ligència emocional, autoestima, autoconcepte, cohesió familiar, … i no es poden controlar totes les variables que hi afecten.
A les conclusions de l’estudi, destaca:
“Por lo que se refiere a la situación actual de los tiempos escolares, una  primera constatación es que el calendario y la jornada escolar vigentes en los  distintos sistemas educativos son herederos de las tradiciones históricas y culturales  de cada uno de los países. Por esta razón, siguen existiendo diferencias  entre ellos en la organización del tiempo escolar. A día de hoy estas diferencias se encuentran tanto en el número de días lectivos como en la carga  académica anual que la normativa establece. Dichas diferencias se constatan  también en la organización de la jornada escolar, en la duración de la pausa del mediodía y en la distribución de las vacaciones a lo largo del calendario  académico.”
“Lo más frecuente es que tanto el número de días como el número de horas lectivas y las líneas generales del calendario y la jornada escolar sean competencia de las administraciones, por lo que las escuelas tienen poca capacidad de decisión sobre estas cuestiones, más allá de algunos ajustes puntuales.”
“Al contrario de lo que sucedió en etapas pasadas, en las que se produjo una reducción de los calendarios escolares y de las jornadas lectivas de los niños, en nuestros días parece evidente que predominan las propuestas y reformas destinadas a aumentar la carga lectiva para los alumnos, siendo Francia e Italia las únicas excepciones al respecto.” (Quan s’ha demostrat que hores lectives i rendiment acadèmic no són sinònims.)

“el sistema educativo organizaba sus tiempos de acuerdo con las demandas y preferencias de los adultos, y no en función de las necesidades de los niños. En otras palabras, los ritmos de la escuela siguen siendo «exógenos» al niño.” (Pot ser és moment de canviar-ho?)


“Son los ritmos heredados de la tradición, y fijados por la legislación, ajenos en términos generales a los ritmos endógenos del niño, que se tienen mucho menos en cuenta a la hora de implementar las reformas que otros factores económicos, laborales o sociales.”
Us adjunto el fòrum de discussió de la FAPAC (famílies)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada